Les faenes del Camp d’Elx: un llaurador de Matola, en defora. El parlar d’Elx. Trabajos del Campo de Elche, tres labores explicadas por Delfín Tarí Baeza en un campo de Matola.
1. Penjar el ramasso amb un bastó i nyugar-lo. Antigament, el ramasso es penjava amb un bastó per a assecar-lo al sol. Una vegada ben sec, es nyugava fort per guardar-lo i conservar-lo durant l’hivern, aprofitant tot el fruit de la collita.
2. Arreplegar figues de pala i netejar-la de la cochinilla. Les figues de pala s’arreplegaven amb cura, evitant les espines. Després, es netejaven per llevar la cochinilla, un insecte que s’aprofitava també per obtindre colorant natural.
3. Arreplegar olives i fer encurtits. Quan arribava el temps, les famílies arreplegaven les olives per preparar-les de diverses maneres: de tall, senceres o partides. Amb aigua, sal i herbes aromàtiques, es transformaven en deliciosos encurtits casolans.
Nuestro amigo Joan Carles Martí Casanova nos ha indicado algunas correcciones y mejoras que transcribimos a continuación:
🌴🌴Les faenes del Camp d’Elx: un llaurador de Matola, en defora. El parlar d’Elx.🌴🌴
🌴Vocabulari d’Elx en veu dels parlants nadius.
🌴Dedicat a l’esforç lloable i defectuós del neo-locutor entrevistador.
🌴Collir i no recollir. Les olives es cullen o es repleguen espellucant [a mà] si han caigut a terra. Les olives s’han de monyir [munyir] quan es fa amb les mans.
🌴La fonètica clara, preciosa i valenciana extremo-meridional de llaurador de Matola a tan sols una llegua [5 km] de l’Horta d’Oriola castellanoparlant del segle XVIII ençà.
🌴Tot l’inventari fonètic del català occidental [valencià no apitxat] intacte i una «tonaeta» musical particular que és la meua i la dels meus
🌴El pobre home fa compte que ha de corregir-se: a Elx diem «nyuc», «»nyiu» i molts «nyenya» [llenya] i «cànyem» [cànem]. Ho palatalitzem tot.
🌴Soc d’Elx. Soc valencià. Parlem valencià al poble i en defora!
Patrimonio, naturaleza, rutas.