USOS DE LA PALMERA

Tradicionalmente de nuestras Phoenix dactyliferas se aprovechaba todo, a continuación mostramos algunos de sus usos perfectamente descritos por un amigo de eXr @fontdeleguey.

La gent d’Elx ha aprofitat la palmera al llarg de la història de moltes maneres, però el primer ús li ho van donar els «Moros» en plantar les palmeres en tires per a fer racés i mantindre la humitat dels cultius com ho feien en els oasis del desert. L’estructura del palmerar d’Elx són bancals quadrangulars amb els seus costats plantats de palmeres regades amb l’aigua salobrenca del Vinalopó. El racés (resguard, al Camp d’Elx) que fan les tires de palmeres fa que a l’interior dels bancals hi haja condicions més favorables per a cultivar. Coses dels àrabs.

PALMERA: Com a arbre ornamental en parcs, jardins i carrers. Són molt valorades les palmeres amb «braços» com la palmera imperial del Hort del Cura. TRONC: Es feien bigues per a les cases, la seua madera té la particularitat q se dobla en sentit oposat al pes que soporta. Per a fer bancs. Algun fafricant de calçat l’ha utilitzat per a fer soles de sabates. FILLOLES: S’esgarraven per a extraure el margalló com a ús alimentari. PALMES: En l’artesania de la palma blanca per a fer els rams i la palma arrissada del Diumenge de Rams. Després de la professó, rams i palmes se subjecten a balcons i finestres hasta el següent Diumengue de Rams. La palma seca se banyava per a apartar les brases als costats del forn a l’hora de fer pa. Per a fer sombrajos o cabanyes de palma. Com a protecció de les plantes front a les gelades.

A principis del segle XX se va utilitzar el raquis per a extraure fibra destinada a la indústria de l’espardenya. El raquis sec serveix de guia en el canyisos. FULLES: De les fulles verdes se feien tiretes fines amb les ungles q valien per a nyugar les tomateres al cavallet.

Els fatjos, restes d’encaporutxar, se’ls llevaven les gents de Gata de Gorgos per a fer cestelles. Les follaques, restes de les fulles de l’artesania de la palma blanca, se’ls llevaven a Albatera per a fer graneres i desentaranyinaores. Seques per encendre el foc del forn.

PUNXES: S’utilizaven per a menjar caragols per a sacar-lis la molla, tambè per al panet de figa, que es tanca la pleita amb una punxa de palmera abans de prensar el panet. CAIXCABOTS: Per a fer bardisses. Com a llenya de forn. RAMASSOS: Se penjaven a la porta de les cases per a espantar el mal d’ull. Per a agranar l’era. Per a replegar les olives q havien caigut en terra. PETAQUES: Com a llenya de forn.

PINYOLS: Molguts donen una farina que serveix per a pienso dels animals. Se guardaven per a torrar-los i després moldre’ls per a fer café. Últimament s’està realitzant un campeonat de llançament del pinyol en forma d’escupinyà. TABALES: Els xiquets feien barquets de juesca per a fer carreres per les céquies. Com a llenya per al forn. SEASOS: Per a fer les atxes dels Reis Magos, s’encenien i aixina allumbraven el pas dels Reis. ARRAILS: Per a llimpiar-se les dents, com si fora un cepillo.

DÀTILS: Com a aliment. Es poden menjar frescos o secs. Existeixen dos tècniques tradicionals per a madurar dátils, una encara s’utilitza, aoban-los en vinagre, i una altra per a dàtils de baixa qualitat que és bollint-los. Els dàtils «impossibles» serveixen de menjar per a les cabres o fer «eco» (sucedáneo del café). Existeixen destil.leries que elaboren licor de dàtil.

Tenéis un extenso documento en:

• Tardío, Javier; Pardo de Santayana, Manuel; Morales, Ramón; Molina, María & Aceituno, Laura (editores). 2018. INVENTARIO ESPAÑOL DE LOS CONOCIMIENTOS TRADICIONALES RELATIVOS A LA BIODIVERSIDAD AGRÍCOLA. VOLUMEN 1. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Madrid. 420 pp. Disponible en chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://conecte.es/media/com_concibe/files/Phoenix%20dactylifera.pdf
• Fotos en b/n de Lluis Serrano