Probablemente sea el ser vivo más anciano de toda la provincia de Alicante. Se le estima una edad aproximada de 1.400 años aunque otras fuentes estiman más.
De ser cierta la primera estimación cuando germinara la semilla de esa olivera en Hispania reinarían los visigodos. Existen varias leyendas en torno a este fantástico ejemplar, la más famosa relacionada con el amor de una cristiana y un morisco. Otras hablan de unas caras que aparecen a modo de pareidolias en su viejo tronco.
Situada en la partida de la Era Soler, que toma su nombre de una antigua era situada en una cercana vivienda rural. Cernada a de «La Ermita», lugar de procedencia de muchos xocolaters de la zona.
También algunas fuentes sitúan por allí la antigua i luxosa vil·la romana de Xauxelles i que ja donava oli als propietaris de la misma.
La mirada de la Olivera Grossa. Si observamos el enrevesado tronco, podremos ver con un poco de imaginación los ojos de la Olivera Grossa. ojos que han visto pasar los siglos en la tranquilidad de estos campos alicantinos donde todavía llega la brisa del mar Mediterráneo Blog: J. Asunción (Historiador y guía turístico) Foto del recuadro rojo: jblloret»
En Villajoyosa existe una asociación cultural que tiene por logo esta fantástica olivera y que preside esta publicación, L’Olivera Grossa.
Temple de l’amor: «Els arbres són les catedrals de la botànica», vam sentir dir, una volta, en vida, a l’enyorat biòleg, etnobotànic i amic Joan Pellicer. I tenia raó. Fet i fet, l’Olivera Grossa de la Vila no és sinó un gran temple: de la natura, de la fantasia i de l’honor. Fuente: Informacion.es
La llegenda de l’anell:
La llegenda recollida al seu dia per Marisa Llorca, Basili Adrover, Patrícia Juan i M. José Novella conta que el senyor d’Orxeta va voler baixar a la Vila, un estiu, i va parar amb tot el seu seguici a descansar a l’Olivera Grossa. Quan unes hores més tard la comitiva arribava a la platja, una de les donzelles es va adonar que havia perdut un anell de pedres precioses que portava. I va sospitar que potser l’havia perdut a l’Olivera Grossa, quan havien parat.
Quan tornen a l’Olivera Grossa per mirar de recuperar l’anell, de seguida reconeixen el jove morisc que viu a la torre pròxima: alguns testimonis l’havien vist apropar-se estranyament a la donzella, al matí, durant la parada. Quan l’interroguen, aquell jove diu que no en sap res, de l’anell perdut. Tanmateix, la desesperada donzella, d’amagat, intenta negociar amb ell per recuperar la joia. Però… L’única joia que aquella jove hi aconseguiria -ai!- era la joia de viure, i d’enriolar-se, i d’il·lusionar-se; la joia de la pell tèbia, la respiració entretallada i el cor accelerat. És a dir: la rara i preciosa joia de l’amor. Perquè sembla que allò estava escrit en el llibre del destí: es van enamorar, ell d’ella, i ella d’ell.
Però clar: tots els prejudicis absurds van recaure de seguida sobre la jove parella. I van pagar la gosadia de l’amor rebel amb el doble castic del desterrament i la pèrdua dels privilegis familiars. Però què importava això, si els era propícia la força de l’amor? Res ni ningú no podia enfosquir la determinació dels dos cors joves, plenament enamorats!
Set anys de felicitat diuen que va viure la parella en l’exili forçat. Però quan finalment van poder tornar, de seguida van anar a l’Olivera Grossa, per seure i recolzar els caps, agraïdament, sobre la soca de la vella olivera que els havia propiciat tan feliç coneixença. Ella s’emmirallava en els ulls d’ell, i ell en els d’ella. Però… En un moment de silenci es va sentir el so d’un objecte metàl·lic, caient per l’interior de l’infladíssim ventre del tronc. «Dring!» Ella va preguntar: «Què és això? No ho has sentit?» I ell va contestar, fent-se el distret: «No sé… No: no he sentit res, jo».
Mentia. Era l’anell. L’anell d’ella que ell havia llançat per un forat de la centenària i misteriosa soca: l’anell que set anys abans havia efectivament furtat, però no per cap interés material, sinó per l’oportunitat que sabia que li propiciaria, de conéixer aquella jove cristiana, tan rebonica, que li havia guanyat el cor. I diuen que aquell anell, infal·lible talismà de l’amor, es troba encara entre els plecs llenyosos de l’olivera. I que qui vulga hi pot anar a buscar-lo…Fuente: Diario Información. Disponible en: https://www.informacion.es/cultura/2019/09/14/l-anell-l-amor-5323293.html. Consultado 31/05/2024.
Ruta de La Ermita (incluye la olivera)
Inicio en la ermita de San Antonio Abad (panel 7)
Duración: 01 hora – 00 minuto
Distancia: –
Dificultad: baja
Camí del Peix
El Camí del Peix o “camino del pescado” era de herradura, para caballerías, no para carros.
Ya se utilizaba hace dos mil quinientos años. Por él subía pescado fresco a los valles interiores.
Hasta 1892 bajaban telas y papel de fumar de Alcoy para embarcarlas en Villajoyosa hacia las colonias.
También era camino de Santiago. Junto al camino está el barrio de la Ermita de San Antonio.
Fuente: https://vilamuseu.es/ruta/ruta-de-la-ermita/6
–Antigament, este era el camí general: el camí d’Alcoi „continua explicant la dona„. I per ací portaven el peix de la Vila a Alcoi. Els arriers, quan agarraven el peix se n’anaven a Alcoi. I es feien tractes i negocis. I al sendemà parlaven: «A vore, on quedarem?» « Pos a l’Olivera Grossa!» I diu que allí a l’Olivera s’han fet molts contrates. Es donaven la mà i això quedava com si hagueren anat a un jutjat!. Fuente Diario Información. Disponible en https://www.informacion.es/cultura/2019/09/14/l-anell-l-amor-5323293.html Consultado 01-06-2024.
Respeta el lugar, la olivera y su entorno. Es patrimonio de todos y debemos conservarla muchos años más. No accedas al interior de la finca y no rompas ninguna parte del árbol.
La Roca Encantà es otro hito de aquel paraje, antiguo lugar de reunión de los jóvenes y parejas y también con múltiples leyendas que quizás descubramos otro día ya que incluso da origen a un apodo de la zona «Els de la Roca«.
Fuentes y bibliografía:
- Especial agradecimiento a Isabel López López, vecina del lugar que nos ayudó en su descripción e historia.
- Associació Cultural de La Vila Joiosa per la promoció de la llengua, la cultura i l’art. https://www.facebook.com/oliveragrossa
- https://vilamuseu.es/va/lugar/la-olivera-grossa/38
- https://vilamuseu.es/ruta/ruta-de-la-ermita/6
- https://villajoyosa.com/sites/lavilaturistica/v1/descubre/ver_detalle.php?item=114
- https://arte-historia-curiosidades.blogspot.com/2016/02/olivera-grossa-arbol-monumental-Villajoyosa.html
- http://www.alicantevivo.org/2007/05/la-olivera-grossa.html
- https://www.aceitesalbert.com/consejos-curiosidades/los-olivos-mas-antiguos-del-mundo/
- https://www.informacion.es/cultura/2019/09/14/l-anell-l-amor-5323293.html
Amante de la naturaleza y el medio ambiente, titulado superior en Salud Ambiental y con formación en especies invasoras, bienestar animal, árboles monumentales, delitos medioambientales, control del litoral marítimo y tratamiento de residuos.
Colaborador de la Cátedra Pedro Ibarra de la UMH elche.me
Apasionado de las Ciencias Naturales, la Historia y la Arqueología.
Actualmente desarrollando su actividad como webmaster de esta web, de www.naturalezaconniños.com y varias páginas en redes sociales.
Implicado en la protección y seguridad en general de bienes o personas.